Les empreses solen recórrer a consultors externs per dos motius: per manca de recursos interns per dur a terme accions puntuals (tal vegada a mode de banc de proves) o perquè es necessita un punt de vista extern, aire fresc i renovador, per dur a terme canvis organitzatius, ja sigui orientats al creixement o a dolorosos retalls.

Sovint passa, però, almenys a casa nostra, que el consultor arriba amb fórmules massa “cafè-per-a-tots” poc o gens adaptades a la realitat de la companyia o del sector, o es limita a escoltar als que no s’escolten entre ells i posar sobre paper les línies d’evolució que ja estaven escrites en l’ADN de l’empresa. Si ho fa bé, el consultor catalitza un procés, però els canvis sempre sorgeixen i s’implementen des de dins. I els que són realment transcendents, sempre són més llargs i complexos del que aguanta un reportatge periodístic o un powerpoint d’escola de negocis.

Curiosament, he pensat en tot això llegint sobre la posició que ha adoptat ERC després de les eleccions, ja que sembla que Junqueras es postula com el consultor sobre sobiraniame i referèndums que necessita CiU, però que no li interessa gaire implicar-se en la resta d’afers de govern, cosa que m’ha fet pensar en aquells consultors de RRHH que van a ajudar-nos a millorar el clima laboral amb una jornada de “team-building” quan la gent està que trina perquè li han retallat el sou un 30%. El que cal, si de cas, és una nova estratègia i fins i tot un nou departament de RRHH, però no una festa amb banderetes.

Jo no crec que sigui tan habitual (però igual m’equivoco) que el consultor extern sigui el mateix paio que fa dos dies competia pel lloc de director general, que tot i ser un dels accionistes majoritaris (què són si no 400.000 vots?) es nega a estar al consell. “Ben mirat”, li diu aquest accionista al CEO, “a mi l’únic que m’interessa és l’estratègia de màrqueting” (Què ha dit Esquerra? La investidura, el referèndum i les relacions internacionals? Des del binomi Carot-Clavell cap aquí, viatjar els agrada molt!) “així que ja t’espavilaràs tu amb els retalls, el finançament, la formació, els RRHH i l’estructura de funcionament, que jo ja en tinc prou en entrenar-me per treure pit a la propera junta general d’accionistes, aquella extraordinària que m’hi compromès que convocarem”.

No sé si amb una situació així una empresa seria governable, confio que el país sí.