Des que visc al camp, cada dia tinc una aventura o altra amb algun tipus de cuca. Algunes nits es fa difícil seure al porxo, perquè t’envolten núvols de petits insectes alats, semblants a formigues voladores, que no piquen però que són maleïdament molestos: es passegen pels teus braços i les teves cames, se suïciden a l’oli de la teva amanida o al vi de la teva copa, i acaben per obligar-te a buscar refugi dins de casa, darrera la mosquitera.
Però, compte! Cal ser ràpid obrint i tancant portes, i no deixar escletxes sense reixa mosquitera, perquè es colen per tot arreu, i en pocs minuts hi ha munions d’insectes volant en cercle sota tots els llums de la casa.
Continua la lectura de “Cuques i altres bestioles”