Obro el bloc amb ganes d’escriure després de molt temps de no fer-ho. Penso que, amb l’edat, m’he tornat una mica hiperactiva: tinc una llista tan llarga de coses per fer —a bastament incrementada des que visc al camp— que no trobo el moment de posar els meus pensaments negre sobre blanc. I, quan ho faig, els guardo en les meves llibretes privades, segura que no poden interessar ningú més que jo mateixa: rastre d’emocions més que pensaments estructurats.
Obro el bloc i em trobo amb una dotzena d’esborranys que van quedar pendents de completar i publicar. Alguns fa tant de temps que esperen —com Petroli, començat el 2012, en el qual vaig començar una reflexió sobre les reaccions irades i patrioteres que va provocar a Espanya l’expropiació de Repsol-YPF a l’Argentina— que ja no tenen sentit. Penso en esborrar-los, naturalment, però em resisteixo, perquè hi trobo frases que m’agraden, idees persistents en el temps, com insectes atrapats en una gota d’ambre.
Continua la lectura de “Neteja d’estiu”