Cartes a un amic distant: sonet

Deu anys són un moment i és una eternitat;
un camí d’esperances, d’il.lusions i dolor.
Potser som els mateixos, però no som pas iguals;
et canvia l’espera, et canvia la mort.

L’arbre de la paciència canta cançons de vent
al fons d’un jardí fosc on s’adorm el desig.
El dolor m’és estrany i la culpa, roent,
pel pecat d’estimar-te i fer trampa al destí.

Deu anys fan de l’amor una segona pell;
respiro pel teu nom i parlo pels teus ulls.
Si tenia un tresor, et compraria el temps
per tornar-te el passat i els que hi viuen amb tu.

Vull anar-te a trobar on reposa l’esperit,
prop del pou de cançons que hi al mig del jardí.

Anuncis

2 thoughts on “Cartes a un amic distant: sonet

  1. Carat Adela quina poesia !!!
    Per cert, quan jo vaig estudiar literatura (i d´això ja en fa un munt de temps) un sonet eren dos quartets i dos tercets, oi? o ara la cosa ja va més lliure !!!
    No es que vulgui ser “integrista” en aquest tema , vaja un, jo!!!

    1. Saps, jo també ho vaig estudiar així, però resulta que aquesta variant es diu “sonet anglès” i era la que emprava normalment Shakespeare, que és una inspiració per qui vol rimar sobre l’amor. En castellà també emprava aquesta forma Borges. Hi ha una altra “aberració” en el meu poema, perquè els meus versos no són endecaslilabs, com correspon al sonet, sinó dodecadílabs, un tipus de vers que s’emprava més en la poesia mitgeval i que es va abandonar per set massa “machacón”. Però com jo rimo amb música al cap, em va millor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s