Xifres

Ahir a la matinada em vaig indignar, quan, consultant a internet les diverses versions que la premsa de Barcelona i de Madrid donava de la manifestació per la defensa de l’Estatut que a la tarda havia colapsat el Passeig de Gràcia i la gran Via de Barcelona, vaig veure que El País assegurava que la convocatòria havia aplegat només 56.000 persones (càlcul de Lynce per a EFE), mentre la Guardia Urbana donava una xifra superior al milió de persones. El pitjor d’aquest intent absurd d’amagar la realitat és que (a) no es donaven les xifres de les altres fonts en el mateix paràgraf de la notícia, i (b) una lectura somera de la metodologia dels càlculs de Lynce havia de posar els cabells de punta a qualsevol persona avisada.

Avui, el diari ha rectificat (tinc la impressió que els periodistes d’El País que jo conec, o almenys unas quants d’ells que em mereixen un gran respecte personal i professional, havien d’estar tan indignats i esgarrifats com jo) i dóna una xifra d’almenys 425.000 persones “segons càlculs propis”. I és que qualsevol xifra inferior a aquesta resulta, si més no, una burla a la més mínima intel·ligència. El trajecte previst per la manifestació, des de Diagonal / Passeig de Gràcia fins a Plaça Tetuan, té una superfície de 100.000 metres quadrats (10 Ha, a raó d’uns 50 metres d’amplada en un recorregut de 2 km), el que ens donaria almenys 200.000 participants en el supòsit d’una manifestació densa però que avança amb normalitat, Però és que la manifestació no podia pràcticament avançar a causa del colapse de les avingudes previstes per fer el recorregut, colapse que s’estenia al carrers perpendiculars i paral·lels. Les fotografies de la confluència de Diagonal amb Passeig de Gràcia mostren una densitat humana que supera sobradament les 4 persones metre quadrat a quarts de sis de la tarda.

¿Ens pren per babaus un mitjà que pública com a bo un càlcul fet per uns senyors que declaren haver-lo fet emprant unes quantes fotos aèries preses a les 20:30h (!!!) i haver “comptat” les persones per mitjans informàtics, “però sobretot manuals”? A quarts de nou del vespre, quasi dues hores després que els polítics abandonessin la comitiva i just mentre Lynce feia les fotos per als seus comptes, jo parlava a Terrassa amb gent que havien participat a la manifestació i ja n’havien tornat. I, qui són aquesta gent de Lynce? Qui té els recursos per fer fotos aèries i disposar de programes informàtics d’interpretació i càlcul sobre imatges, o per disposar de personal especialitzat per analitzar-les? Quina mena de garanties de fiabilitat ha ofert Lynce a mitjans com EFE (encara agència estatal d’informació, no ho oblidem) i a El País perquè en publiquin càlculs tan sospitosament tendenciosos.

A mi no deixa de resultar-me curiós com l’anàlisi que fa en Josep Ramoneda a les mateixes pàgines d’El País sobre l’intent d’alguns mitjans de Madrid de minimitzar la manifestació d’ahir emprant “la Roja” sigui perfectament aplicable al diari on ell publica (només cal veure el desplegament fotogràfic de la portada de paper i del web). Diu Ramoneda que la dreta deu sentir-se “insegura en la defensa de la nació espanyola quan ha de convertir el futbol en bandera de la reconstrucció nacional”. I la pregunta és: només la dreta? No crec que sigui qüestió de dretes o esquerres, sinó d’una concepció centralista de l’Estat que no pot acceptar dins seu la diversitat, un centralisme miop que no s’adona que com més rígid i monolític es torna més alimenta la retòrica independentista. I si segueix alimentant-la, potser deixarà de ser retòrica.

Anuncis

3 thoughts on “Xifres

  1. Ja ho veus, companya, fins i tot suscites solidaritat a 600 km. d'aquí. I és que no cal dubtar que hi ha madrilenyes -i madrilenys- intel·ligent, o que no es deixen manipular…

  2. Gracias Emilia por recordarme, de nuevo, que muchas personas fuera de Catluña son perfectamente conscientes de las manipulaciones informativas a las que se someten determinados temas incómodos para el pensamiento único imperante. Y por recordarme que yo tenog la suerte de ser amiga de algunas de esas estupendas personas.

    Un besote!!!!!

    Adela

  3. Fantástico post, Adela!
    Pues te cuento como lo viví desde la capital del Estado. Me bajo a las 11 a comprar el periódico y desayunar en una plaza al lado de mi casa. En el quiosco no hay prensa en catalán, así que selecciono “Publico” y “El País”, consciente de antemano de que ya tendría dos visiones distintas (para ciertos temas como notias sobre otras nacionalidades o liderazgo de las mujeres es necesario contraponer algo a la noticia del Pais para no morir de depresión).
    Efectivamente me encontré con 2 cosas sorprendentes: por un lado el insulto a la inteligencia (y a la vista de cualquiera que accediese a las imagenes de la mani) sobre la cifra de manifestantes. Pero en segundo lugar la magnificación de la agresión a Montilla. Donde en Público era un incidente aislado y en El País parece que era titular destacado de lo que había ocurrido esa tarde…
    En fin, así nos va.
    Lamentablemente, mis vecinos de mesa en la plaza del 2 de mayo solo habían comprado El País. Y por los comentarios deduzco que así se crea la corriente única de pensamiento en Madrid. Una lástima!
    Gracias
    Emilia Sanchez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s