Em fa la impressió que la jornada electoral que s’obrirà d’aquí a unes poques hores és la més trista que he viscut des que vam estrenar aquesta imperfecta democràcia fa 35 anys. Potser només m’ho sembla a mi, però en l’entorn percebo un profund desànim i cap missatge, ni els dels anunciats perdedors, ni els dels previsibles guanyadors, transmet entusiasme i il·lusió, una paraula que ja sembla només adequada per fer gags a Polònia. Parles amb la gent i són molts, moltíssims els que ja fa temps que van començar a abstenir-se per demà/avui; i també són multitud els que et diuen que aniran a votar només per responsabilitat, perquè no volen que la derechona arribi al poder amb la seva complicitat. Però la majoria d’aquests no votaran al que creuen millor, sinó al que veuen com el menys dolent, que pot estar relativament distant de les seves conviccions ideològiques profundes (com tots aquells socialdemòcrates catalanistes que acabaran votant a un senyor de l’Opus que surt a la tele tocant-se la cartera, perquè la senyora de l’esquerra no genera ni confiança ni entusiasme).
Però potser el desànim és només meu i sóc jo qui veu el món a través de les ombres que em sembla que ho cobreixen tot. Potser sóc només jo qui es troba envoltada per aquestes ombres que m’encongeixen el cor i m’esporugueixen. De vegades tinc la sensació que els sentiments són com grans imants, que atreuen sobre seu els sentiments de l’entorn que vibren en la mateixa ona. És com si portessis unes ulleres de color que magnifiquen tot el que és del mateix color.
Jo, aquests dies, estic trista i decebuda, i només veig la tristor i el desencís que m’envolta. Sé segur que hi ha coses bones i alegres (ho sap el cap, però no ho sent així el cor), però em costa veure-les. Em sento com un titella desmanegat, com una joguina desballestada, i em faria falta algú que m’ajudés a recollir les peces. Però això ja és per a un altra entrada. Ara, a dormir, per anar d’hora a votar. Més enllà del desànim, tenim la disciplina de la responsabilitat.
…
Escrit(o)s (im)prescindibles 
Una reflexió «indignada» sobre les eleccions
Volem recordar els ciutadans i ciutadanes de Terrassa que, davant les eleccions generals del 20N, es pot optar per diverses opcions que no són necessàriament la de votar els dos partits majoritaris o algun dels altres partits parlamentaris que els hi fan de socis o comparses.
Hi ha l’opció de deixar d'apostar pel «vot útil», pel «menys dolent», i de votar amb la intenció de reduir el pes d’un bipartidisme que reforça un sistema que molts rebutgeu. Pot haver-hi partits no parlamentaris o minoritaris que assumeixin explícitament un compromís de treballar per un canvi profund del sistema democràtic que el faci més proper a la sobirania popular. Es tracta de que us informeu i que valoreu la possibilitat de votar-los.
I, perquè no?, també es pot considerar l’opció de votar partits que amb la seva presència al parlament mostrin quotidianament un rebuig al sistema. O la de votar partits que es comprometin a no ocupar els escons obtinguts gràcies al vot de les persones que volen votar en blanc com a mostra de disconformitat amb la classe política i que així evitaran ser ningunejades.
També es pot votar una candidatura que es comprometi a que, en cada votació al Parlament, recollirà la posició expressada pels ciutadans i ciutadanes a través d’Internet i amb la garantia d’un DNI electrònic. Us heu informat si existeixen partits d’aquesta mena?
També hi ha la possibilitat de votar nul escrivint a la papereta alguna frase que manifesti el vostre rebuig. Un nombre elevat de vots nuls no deixaria de ser significatiu, un toc d’atenció als partits que donen suport al sistema.
També podeu optar per l’abstenció, però en aquest cas, així com també en el de qualsevol de les opcions indicades anteriorment, hauríeu de considerar la necessitat d’incorporar-vos en l’organització d’iniciatives encaminades a la reforma de la Constitució a fi d’assolir una veritable democràcia, la democràcia participativa.
En tot cas, rumieu, informeu-vos, debateu amb els vostres amics, veïns i companys de feina. No sigueu indiferents, treballeu per un futur més democràtic.
GT Cultura – 15M Terrassa