Fa tanta calor que no puc dormir, però tinc tanta son que em costa escriure. Estic cansada perquè malgrat la calor he anat a muntar, a provar un cavall amb el que segurament seguiré treballant (aprenent) mentre espero que es recuperi el Whisky.

M’han dit que el meu nou amic es diu Chaque Mate, i naturalment el nom és un acudit que s’adiu molt bé amb la tranquil·litat del lusità que el porta. La hípica on he anat a muntar-lo està plena de cavalls espanyols (PRE) magnífics, cavalls d’una gran bellesa i d’una gran noblesa, però que demanen bons genets per muntar-los. T’asseus a fer la tertúlia amb els propietaris i els clients i, si ets com jo, una amazona tardana i un pèl poruga (aprensiva potser fora més just), t’impressiones una mica, perquè les anècdotes sempre s’expliquen dels cavalls dolents, no pas del bons; d’aquell que es tirava literalment a terra o contra una paret per fer caure el genet, o d’aquell altre que va obligar a parar el remolc, perquè estava destrossant-lo literalment a coces, o d’aquell altre que no deixava que s’acostés ni l’amo per poder-li posar la capçada…

D’altra banda, quan pots passar per sota de la maixella (“quijada”) d’un cavall quasi sense ajupir-te, la seva envergadura ja comença a impressionar-te. No, no, el lusità no és tan gran, però hi ha uns quants veïns de box que sí.

Tinc massa calor i massa son per a fer metàfores hípiques o de qualsevol altra mena, així que seguiré sense fer una entrada sobre política, que aquesta setmana va sobretot d’agendes (qui anirà a on i en qualitat de què, els catalans, mentre al País Basc es convoquen avui unes eleccions que fa quatre dies no feien falta encara.) La pregunta obvia és “què tens posat a l’agenda l’11 de setembre?”. Demà parlem de les respostes.