He vist les ginestes pintar altre cop de groc els meus paisatges i he vist, a la meva petita terrassa, esclatar el roig de les flors espectaculars d’una planta que havia donat per morta.


Arriba la primavera i reneix la vida. Rebrota la vida amagada entre els plecs del que semblava mort. I jo hi vull veure el batec d’una profecia.

Els camps es pinten de groc però, de vegades, quan t’hi acostes, en lloc del perfum de la ginesta, hi troves les punxes d’una argelaga.