Els que llegiu aquest blog ja sabeu que el meu cavall, el Whisky, va patir una lesió a mitjans 2012 de la que ens pensàvem que no es podria recuperar (Males notícies), però a la que va sobreposar-se amb un treball lent i sense presses (Perseverança). Malauradament, les articulacions del meu cavall són febles i, amb el pas del temps i l’exercici, han tornat els problemes. No és una lesió mal curada, sinó una manca de cartílag que es va agreujant i, per això, no hi ha cap altra opció que retirar-lo definitivament de la vida esportiva. Està sa i segueix tenint el millor caràcter del món, però no se’l pot muntar.

Seria, tanmateix, un gran company per un altre cavall que visqués sol —els cavalls necessiten estar en grup— o podria fer un gran paper en un centre d’equinoteràpia, on pogués estar en contacte amb persones, que li encanta, però on no hagués de fer gaire exercici (com a molt algun passeig al pas portat de la corda).

Així que li estem buscant casa. El Whisky té 13 anys i, per tant, n’hi queden ben bé 11 o 12 de vida, i el que ens preocupa és trobar-li un lloc on pugui passar tot aquest llarg temps, estimat i sense que se li exigeixi una feina que, malauradament, ja no pot fer. Si jo tingués la casa al camp que sempre he somniat, amb terreny per fer-li un paddock on pogués viure feliç, no tindria cap dubte a quedar-me’l, encara que no el pogués muntar, però l’hípica on viu ara no és adient per a un cavall en la seva situació. El box ampli on s’allotja i la petita pista on, a mode de paddock, el deixem anar unes hores cada matí estan bé per a un cavall que fa exercici intens amb regularitat, però no per un al qual no podem ni donar-li corda.

Així que, ja ho sabeu, si coneixeu alguna persona o entitat que cregueu que pot estar interessada en acollir el Whisky, no dubteu a dir-m’ho. Té les vacunes al dia i els papers en regla i com mostra la fotografia, feta ahir al matí, té un aspecte immillorable.