La lluna il·lumina una nit que ja fa olor d’estiu però que encara bufa fresqueta. El meu aniversari anuncia que s’apropen les vacances i les nits mandroses, a mig camí entre el desig i la melangia. Gràcies a tots els que us heu recordat de mi i m’heu felicitat, gràcies als que m’heu dedicat un pensament alegre com el repic d’unes bitlles (i gràcies per guardar-vos-el, als que heu tingut un pensament dolent! 🙂 ).

En el jardí silenciós i solitari, el vent mou les fulles del arbres i escriu una cançó que parla de nosaltres.