Reorientant el futur

Diuen els experts —jo, de moment, encara estic en la categoria de practicant, però m’hi apropo tan de pressa com puc— que perquè un blog tingui molts seguidors ha d’aportar informació valuosa per als seus lectors.

No sabria dir si és la necessitat de coherència amb aquest pensament el que m’ha mantingut en silenci durant aquests dos últims mesos —un dels períodes d’absència més llargs des que vaig començar a escriure aquest blog, fa 10 anys. Potser només ha sigut la necessitat de clarificar —d’aclarir-me— el panorama després dels abruptes canvis viscuts a la primavera. I a això he dedicat bona part de l’estiu.

Des que el passat abril vaig deixar la direcció de comunicació del Parc Científic de Barcelona, he estat reconsiderant el meu futur laboral, tot mirant de convertir la necessitat (de trobar un nou projecte professional) en oportunitat (d’orientar-me cap a activitats que incloguin les tres ‘c’ màgiques: creixement, connexió i compromís).

Es tracta, en primer lloc, que la feina t’aporti nous reptes professionals i intel·lectuals, en projectes que al final del dia, al final de la semana, cada mes, cada any, et deixin la sensació que has après coses noves, coses bones, que t’han ajudat a treure el millor de tu. Es tracta de fer-ho connectant amb persones brillants i amb propostes innovadores, i de ser part de la xarxa que fa que les millors idees es converteixin en canvis positius palpables en la vida de la gent, de tota la gent. I, per això, ha de ser una feina que et permeti comprometre’t amb valors com equitat, transparència, honestedat, rigor, solidaritat… i amb la resolució dels grans reptes socials que tenim plantejats, des de la sostenibilitat mediambiental a l’envelliment de la població o la immigració.

La cerca de les tres ‘c’ és la cerca de la felicitat dins d’un entorn laboral on hi ha un desequilibri sagnant entre el valor i el cost (com el feridor contrast entre el nul valor d’un ex ministre corrupte, José Manuel Soria, i l’enorme cost que tindrà per al Banc Mundial —225.000 € anuals— i per a la consciència dels bons espanyols —avergonyits— si s’accepta la seva candidatura a director executiu del BM). No resulta fàcil trobar feines c3, perquè sovint qui té la necessitat i la visió no té els recursos, i qui té els recursos és absolutament refractari a conceptes com “repte intel·lectual” o “innovació”. Entre aquests dos extrems, hi ha un grapadet de feines c3 per a les quals la demanda triplica l’oferta.

Així que, vist que el mercat és escàs, he decidit crear el meu propi projecte c3: una consultora de comunicació i màrqueting digital, BIOBIZ Strategy & Communications, especialment orientada a les start-up de base científica i a les organitzacions sense ànim de lucre, tant científiques com socials. Els que em coneixeu més sabeu que aquest és l’entorn en el qual he desenvolupat la meva carrera professional, en els darrers anys en un entorn més científic, al Parc Científic de Barcelona i a Biocat i, abans, en l’àmbit de les organitzacions solidàries, a Oxfam Intermón.

M’apassiona la idea de treballar amb empreses i entitats que estan desenvolupant projectes científics i socials que poden transformar completament el futur en àmbits com la salut, l’alimentació, l’energia o la producció industrial. Escriure sobre aquests projectes, entendre’ls per desenvolupar estratègies que ajudin aquestes organitzacions a connectar amb els seus públics és el meu repte intel·lectual quotidià. Treballar amb els científics, emprenedors i gestors que mouen aquests projectes, amb associacions de pacients i ciutadans conscienciats que capten fons i impulsen moltes d’aquestes iniciatives, és un privilegi. I poder aportar no només coneixements tècnics i experiència, sinó també una visió contrastada sobre compromís i responsabilitat social, arrodoneix el cercle de les tres ‘c’.

BIOBIZ Strategy & Communications, que pren el nom de les abreviatures de biotecnologia (BIO) i business (BIZ), ja té web —en català, castellà i anglès— i blogueja —de la meva mà, és clar— a través de BIOBIZNEWS. Ja tenim un parell de projectes sobre la taula i esperem tenir-ne molts més ben aviat. No sé si aquesta és una informació que us aporta valor, però tenia ganes de compartir-la amb vosaltres. Us aniré explicant —amb més regularitat temporal, segur—com creixen les meves ‘c’. ♦