Iniciem la tornada cap a casa havent acomplert totes les etapes del turista standard que visita la Gran Poma: tenim les nostres fotografies amb pont de Brooklyn al fons, hem passejat per Central Park i Little Italy, hem menjat a Chinatown, hem seguit el sinuós recorregut de les rotondes del Guggenheim, tot deixant-nos amarar la vista pels colors de Kandinsky, Monet i Cézanne (en una mostra ínfima del que és la col·lecció, que se supedita a les necessitats de la mostra temporal del moment, actualment dedicada al coreà Lee Ufan) i ens hem aixoplugat d’una violenta tempesta a les galeries comercials del World Financial Center, mentre aprofitàvem per fotografiar la zona zero des del nostre refugi envidriat…

La sensació que et queda és que has travessat un passadís ple de portes i que has tingut a penes temps d’obrir-ne algunes i llucar l’interior de les habitacions, d’unes estances que et conviden a quedar-t’hi… però has de marxar. Un dels encerts accidentals d’aquest viatge ha estat ser instal·lats al Lower East Side, en un carrer ple de groceries, bars, perruqueries, licoreries, botigues de mobles i sabates, bugaderies, instituts i escoles… Un barri de treballadors i pocs turistes, amb un mercat com els nostres, a només dues cantonades, on pots comprar fruita, peix, carn, pa…

Ens en anem els tres amb la sensació que no ens faria res quedar-nos força més temps… Però, segurament, ens passaríem als Yankees, perquè finalment sí vam veure jugar als Mets (amb tres hores de retard) i no va ser un partit molt lluït (van perdre per sis carreres a una).
…