He començat un conte que es diu Els amics distants i el tema és, de fet, una paradoxa: perquè els amics, quan ho són de veritat, no estan mai lluny per més gran que sigui la distància física o temporal que ens separi. No són mai lluny, ni tan sols en els moments que estem obligats a passar sols, com travessant la porta estreta que espera al final de tots els trajectes.

Aquesta és una entrada per a tots els amics i amigues, propers i distants. Una entrada per compartir els millors desitjos de pau, felicitat i amor per a tots i totes per al Nou Any que s’acosta.

En la fosca i gèlida nit de Brussel·les, els edificis de la Grand Place esdevenen per uns instants castells màgics per la il·lusió de les llums. Diuen els savis que som genèticament optimistes. Vull pensar que sabrem mirar la realitat amb la llum de l’optimisme, no només per veure-la de colors, sinó per transformar-la i fer-la millor per a tothom.

Bones Festes i Feliç 2013!!!!