El Jordi ve, el ‘Fernàndes’ va

Hi ha persones tan imprescindibles per fer que les coses rutllin, tan compromeses a fer-les rutllar, tan discretes i modestes en la seva contribució —d’altra banda, infatigable: totes les hores disponibles de cada dia, dels 365 dies de l’any— que, sovint, ens oblidem de donar-los les gràcies.

Una d’aquestes persones imprescindibles, als Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, és el Jordi Fernàndez, que es va incorporar a l’entitat fa 26 anys, com a vocal del Grup literari Mirall de Glaç, però la contribució del qual va molt més enllà de la literatura (publicacions, concursos literaris, presentacions d’obres i autors, consgrats o novells…), com saben als assidus a les conferències, els regulars de les cantades del Cor Montserrat, desenes d’artistes visuals, músics i creadors multidisciplinars que han participat en alguna de les iniciatives que ell ha organitzat, ha dinamitzat o, simplement, ha fet possible.

El Jordi va, amb l’original d’aquells poemes que publicarà en la propera plaquette, i el Fernàndes —que el cognom ens surt així, fent la ‘z’ més sibilina— ve amb un parell de cadires sota cada braç, perquè tothom pugui seure al concert. No para quiet un minut, i ara és al costat de la taula ajustant el volum d’un micro, i quan et dones mitja volta, manipula el projector i li fa un somriure còmplice i tranquil·litzador al ponent; dos minuts després el veus, amunt i avall, fent fotografies i, de sobte desapareix, perquè ara que ja rutlla tot pot anar fins al bar, on ha quedat amb els músics i els poetes que faran la propera sessió de La deu de les veus a la Nova Jazz Cava per acordar els darrers detalls. I tot just arribes a casa i obres el Facebook, i ja hi trobes les fotografies de l’acte que hi ha penjat el Jordi, i el cartell del proper concert del Cor Montserrat, i l’anunci de l’exposició de fotografia que es farà al cafè de l’entitat, i…

Crec que tots els que hem presidit Amics de les Arts en algun moment dels darrers 25 anys estarem d’acord que hi ha tantes i tantes coses que no haguessin estat possibles sense el Jordi!! I totes coses molt valuoses: les revistes Mirall de Glaç i Ciutat, els premis Agustí Bartra (de poesia), Anna Murià (d’assaig literari), i El Somriure del Gat (de poesia i narrativa juvenil), els recitals de música i poesia La deu de les veus, les plaquettes de poesia, el Grup d’Opinió i els seus cicles de conferències, els cursos d’escriptura literària, el Laboratori Creatiu d’Amics de les Arts —perquè va ser el Jordi qui ens va portar l’enyorada Roser López Monsó—, les exposicions de poesia visual, els dos volums publicats de la història dels Amics… I sempre saps que, si és en mans del Jordi, no fallarà res, encara que calgui quedar-se fins a les tantes de la nit per tenir-ho llest.

Jo vaig conèixer el Jordi just després que es creés el grup literari, quan vaig incorporar-me a l’entitat com a secretària i responsable de comunicació. Fa una eternitat. Però de tot aquest temps recordo, sobretot, les nostres xerrades els anys que vaig ser presidenta dels Amics, tot tornant a casa després de les llargues reunions de Junta, capficats com estàvem aleshores pels temes judicials i organitzatius relacionats amb els estatges de l’entitat. I les recordo perquè no parlàvem ni de judicis, ni de problemes, sinó d’escriptors i pintors, dels llibres que estàvem llegint, d’una exposició que s’acabava d’inaugurar, o de l’última bajanada que havia dit algun polític. Parlàvem de joves i d’educació, de com impulsar la creativitat quotidiana i trencar amb la passivitat consumista de la societat.

El Jordi és un gran conversador, perquè escolta amb atenció i interès els seus interlocutors. És pacient i considerat, i sempre troba alguna cosa positiva en el discurs de totes les persones. Com a bon mestre, mai dóna a cap persona —alumne o col·laborador— per perduda. Per això al seu voltant sempre passen coses, perquè és capaç de catalitzar totes les contribucions, per petites i puntuals que siguin.

Tot això us ho explico perquè divendres, per iniciativa de la Rat Soriano, l’artista que durant 10 anys ha estat al capdavant del Taller dels Amics Menuts que ara deixa, ens vam reunir uns quants amics per fer-li un petit homenatge sorpresa al Jordi. No hi havia un motiu concret, només les ganes compartides de dir-li “Gràcies!!”,  perquè ens venia de gust i perquè s’ho mereix. Hi va haver qui va escriure un poema i qui va confegir un conte; alguns li van regalar pintures i dibuixos; altres van fer petits discursos; i tots vam brindar amb ell per desitjar-li que segueixi molts i molts anys fent el mateix que fins ara.

Jo he volgut compartir amb tots vosaltres aquest escrit per l’amic Jordi Fernàndez, de veritat imprescindible.