Acabo de llegir el reportatge L’heroi del pian que La Vanguardia li ha dedicat al doctor Oriol Mitjà —un metge d’Arenys que treballa en un hospital d’una petita illa de Papua-Nova Guinea i és investigador d’ISGlobal— i al seu descobriment que un fàrmac (l’azitromicina), que aquí emprem per a la bronquitis i l’otitis, és una cura efectiva per a la malaltia de pian, que es podria eradicar amb una inversió de només 200 milions d’euros.
Darrerament, les notícies relacionades amb recerca, innovació i emprenedoria les publico a un altre blog que he posat en marxa (BioBizNews), que us convido a visitar i a seguir, però és que aquesta història és tan impressionant que em sentia obligada a publicar el meu post sota el títol im-prescindible.
Aquesta és d’aquella mena d’històries que et fan creure que, malgrat tot, el món pot ser un lloc molt millor, perquè hi ha gent bona, persones que posen la seva intel·ligència i la seva capacitat de treball al servei de l’objectiu de millorar la vida de les persones que pateixen. Tot i que també et fa malícia veure com costa de mobilitzar les grans corporacions farmacèutiques —en aquest cas Pfizer— perquè contribueixin a trobar solucions a problemes que ens hauria de fer vergonya que continuïn existint.
Estem parlant d’un medicament barat (2 euros per dosi) i, sense detriment del seu ús comercial en el mercat europeu i nord-americà —els més importants en volum—, cabria esperar un actitud més proactiva de la farma titular de la patent per facilitar que l’OMS pugui emprendre campanyes sistemàtiques de distribució del medicament a tots els països on la malaltia és endèmica, tots ells països amb baixos nivells de desenvolupament, perquè aquesta, com altres (lepra, tuberculosi…), és una malaltia vinculada a la pobresa.
No deixa de ser vergonyós —i alhora alentador— que els 3.000 € que van permetre a Mitjà comprar les primeres dosis per probar l’efectivitat de la cura els aportés el propietari d’un restaurant de Barcelona. El compromís personal, altre cop.
Confiem que la campanya de premsa iniciada amb aquest reportatge, a la que seguirà la distribució d’un video de Noemí Cuní sobre la història d’Oriol Mitjà, serveixi per conscienciar moltes més persones i, sobretot, aquelles que ocupen càrrecs decisius en institucions i empreses.
3 thoughts on “Això sí es imprescindible”